Isidre Nonell, el pintor de la marginalitat

Al llarg de la història molts artistes plàstics han reflectit en les seves obres les catàstrofes naturals, la pobresa, la caritat etc. És un tema que ha tocat directament  a la societat al llarg de la seva existència, per tant no ha de sorprendre que també en la historia de l’art molts pintors hagin posat l’accent en aquest tema; o bé pels que els toca de prop; ho han patit, o bé perquè ho reflecteixen en les seves obres. El mateix Caravaggio va realitzar el 1606 el gran llenç de les Set Obres de la Misericòrdia, recorrent a una escena de carrer, amb abundants personatges, per resumir les obres misericordioses. Rembrandt per exemple, que en la seva última etapa viu la pobresa, ho acaba traspassant als seus treballs,  amb la representació d’ una naturalesa dramàtica o en els seus característics autoretrats.  Ens centrarem però en els artistes catalans, principalment en  Isidre Nonell (1873-1911), un dels nostres pintors que més present va  tenir aquesta temàtica.  Si bé Jacint Verdaguer va abraçar estretament la causa dels pobres i s’identificà personalment amb la seva pobresa, Isidre Nonell tenia una intenció més crítica, reflectir allò que succeïa, també, en el seu entorn i que li generava absolut desacord.  Això és el que veurem en la ponència: com Isidre Nonell plasma el tema de la caritat en les seves obres.

Tornar a llistat de comunicacions »

Compartir en twitter Compartir en facebook
Generalitat de Catalunya - Departament de Cultura
Ministerio de Cultura
Espais escrits
Unnim