Ascens i descens: el pensament social de Verdaguer a Caritat

Coneixem molt bé el pretext del llibre Caritat: l’exercici de la caritat amb els damnificats pels terratrèmols d’Andalusia (1884). Però la caritat també és el concepte que dóna títol al volum i el tema de molts dels poemes que conté. I també és ben sabut que caritat, a part de ser la versió llatina del terme agape —que remet, per tant, a la contraposició entre amor agàpic i amor eròtic—, implica una manera concreta d’entendre l’acció davant la pobresa que associem —massa fàcilment— a beneficiència, paternalisme, condescendència burgesa, etc. Així, la tasca social motivada per la caritat seria una forma premoderna de lluita contra l’exclusió, contraposada a l’acció motivada per les idees de justícia social, lluita de classes, etc. Verdaguer, en conseqüència, seria —en aquest àmbit— un premodern. La lectura d’alguns dels textos que componen el volum Caritat permetrà discutir aquest sil·logisme tan elemental i mecànic. I és que, més enllà del tribut al seu temps (que també hi és), en Verdaguer hi ha una concepció de la caritat d’una gran radicalitat, molt coherent amb el seu ideari religiós i, particularment, amb la idea d’elevació i descens (theosis i kenosis), tan present en els seus poemes i que aflora (estretament lligada a la pobresa) en poemes com ara «La caritat» i «¡Amunt!», que desautoritzen clarament la crítica fàcil al pensament social verdaguerià. La comunicació es proposa, per tant, analitzar, a partir dels poemes de Caritat, el pensament social de Verdaguer i els lligams amb les idees d’ascens i descens, per veure fins a quin punt fem justícia a Verdaguer explicant el seu pensament en termes de fuga mundi i de banal «resignació cristiana».

Tornar a llistat de comunicacions »

Compartir en twitter Compartir en facebook
Generalitat de Catalunya - Departament de Cultura
Ministerio de Cultura
Espais escrits
Unnim