La xarxa assistencial de Catalunya a finals del segle xix

L’any 1885 Verdaguer, commocionat pels estralls que havia provocat el terratrèmol succeït a finals de desembre de 1884 a les províncies de Granada i Màlaga, va escriure Caritat com a òbol per tal de contribuir a alleujar la penúria dels damnificats. En aquells anys de la febre d’or, l’elit barcelonina havia apostat per celebrar una Exposició Universal que mostrés a Espanya i al món el desenvolupament econòmic i cultural que Barcelona estava experimentant; però, paral·lelament a aquesta aparent situació de prosperitat, el 1885 també va ser l’any de l’extensió de la funesta epidèmia de còlera i ja s’estaven patint els efectes negatius de la crisi agrícola provocada per l’extensió de la fil·loxera, a més, el sector tèxtil cotoner estava experimentant una greu crisi des de 1883 que va culminar el 1887 amb la vaga dels treballadors de l’España Industrial.

En aquest panorama ambivalent cal destacar la quantitat de població treballadora que vivia sota la més absoluta pobresa, ja que no tothom compartia ni l’eufòria ni el nivell econòmic dels impulsors de l’Exposició Universal. A Barcelona hi havia una nodrida xarxa de centres assistencials tant públics com privats; asils, hospitals i un complex entramat de beneficència parroquial i fundacions i associacions benèfiques proliferaven per la ciutat i suplien el dèficit assistencial que no cobria l’Estat de la Restauració. Així, establir l’estat de l’assistència benèfica de la Barcelona del tombant de segle i configurar la seva geografia urbana seran els objectius d’aquesta comunicació.

Tornar a llistat de comunicacions »

Compartir en twitter Compartir en facebook
Generalitat de Catalunya - Departament de Cultura
Ministerio de Cultura
Espais escrits
Unnim