El sentit de caritat en Verdaguer

Verdaguer va viure des de petit la pobresa de la Catalunya rural devastada per les guerres carlines, patint una persistent sequera o una collita arrasada pel glaç o la pedregada. Més endavant, quan va anar a Vic, també devia trobar-se amb persones que demanaven caritat pels carrers.

Aquesta constatació del món pobre i desvalgut, el poeta l'identificà molt aviat amb els principis cristians que la tradició familiar forjà en el seu caràcter. La devoció a sant Francesc va ser com una conseqüència natural del seu projecte de perfecció espiritual i d'ajuda als més desvalguts.

De gran, el seu nivell de vida canvià, però el poeta mantingué en general l'estil rigorós de vida personal fins i tot en els anys més abundosos que visqué al palau Comillas des d'on renuncia a tres canongies.

Els trets principals que marcaren el sentit de caritat en Verdaguer foren conseqüència dels esdeveniments polítics que afectaren a col·lectius molt importants del país i que podríem sintetitzar: la industrialització, el socialisme, la publicació per part de Lleó XIII de l'oració a sant Miquel, seguida del res d'un exorcisme i la publicació de l'encíclica Rerum Novarum.

Hi ha un fil conductor que acompanya la vida de Verdaguer i és el que anomenem Caritat.

Tornar a llistat de comunicacions »

Compartir en twitter Compartir en facebook
Generalitat de Catalunya - Departament de Cultura
Ministerio de Cultura
Espais escrits
Unnim