Les dicotomies de forma i de fons en Caritat

La dicotomia material-espiritual serveix de punt d’entrada per examinar, en la poètica de Caritat, tot una sèrie d’imatges i conceptes juxtaposats que, en recalcar la renúncia cristiana al món, constitueix també un judici de valor sobre l’entorn social que viu, i descriu, Verdaguer. A partir d’aquí, se’ns planteja la pregunta: «Fins a quin punt aquesta renúncia és també una denúncia?» Poemes com ara “Per què canten les mares?” o “La boira” formulen l’adversitat social amb categories i conceptes econòmics: vengueren, empenyaran, treballar, mangencant per guanyar la vida; en aquell, un s’enfonsa perquè no té treball, i en aquest darrer, un s’enfonsa perquè en té. La noció de caritat ens interessa en especial, ja que “agerman[a] los homes amb los homes”, i, també, “los homes amb son Déu”, de manera que la caritat actua en els dos entorns: espiritual i material. I a vegades la justícia divina també s’imposa en el món, com ara en la llegenda popular “Lo bruel”, on la maldat és castigada per la força de la naturalesa; així, també el món —i no només el més enllà— es presenta com a àmbit en què pot predominar, a vegades, una justícia fundada en la moral. Al llarg del poemari, són molts els elements verdaguerians emblemàtics, com són els de la naturalesa, que examinem amb vista a salvar les distàncies, sempre en el marc de la fe cristiana, entre els àmbits material i espiritual.

Tornar a llistat de comunicacions »

Compartir en twitter Compartir en facebook
Generalitat de Catalunya - Departament de Cultura
Ministerio de Cultura
Espais escrits
Unnim