El poema «Plus ultra» de Jacint Verdaguer i la polèmica sobre el dubte bartrinià

El poema «Plus ultra», inclòs en el llibre pòstum Al cel (1903), té unes implicacions ideològiques que, en el context d’un poemari sobretot destinat a cantar l’enyor i el desig de l’ànima d’assolir el paradís, poden dur el lector fàcilment a error. En contrast amb la seva aparent simplicitat formal i de contingut, el poema constitueix una afirmació rotunda de l’omnipotència de Déu, creador d’un univers infinit. Verdaguer ja s’havia valgut d’algunes imatges que hi desenvolupa en textos més explícitament polèmics, com en l’extens «Qui com Déu?», escrit el 1869 arran de la controvèrsia generada pel discurs que Francesc Sunyer havia pronunciat aquell mateix any a les corts de Madrid, conegut com Guerra a Dios. També va intervenir-hi Joaquim Bartrina, des d’una posició ideològica divergent de la de Verdaguer. Set anys més tard, el 1876, l’autor reusenc va presentar als Jocs Florals un dels seus poemes més cèlebres, «Epístola», en què sotmet la seva fe al dubte racional. L’impacte que va causar aquest text, reactualitzat el 1880 arran de la mort prematura del poeta, va ser considerable. Fins al punt que, passats més de vint anys, Verdaguer el va tenir encara present en escriure el poema «Plus ultra», cosa que permet interpretar-lo com una resposta als postulats defensats per Bartrina.

Tornar a llistat de comunicacions »

Compartir en twitter Compartir en facebook
Generalitat de Catalunya - Departament de Cultura
Ministerio de Cultura
Espais escrits
Unnim