Carles Bosch de la Trinxeria i la seva visiķ de la societat barcelonina de finals del xix: una lectura de L’hereu Subirā

L’hereu Subirà (1891) ha estat considerada per la crítica com la novel·la de Carles Bosch de la Trinxera menys reeixida. Així, a l’anònima ressenya que va aparèixer a L’Avenç l’abril de 1892, s’afirmava que “les imperfeccions i defectes de l’escriptor, qu’en les anteriors obres estaven velats per la justa i sentida descripció d’un paisatge sense figures, are prenen tot el seu relleu, ja que troben l’autor fòra del seu element”; semblantment Anton Busquets i Punset escrivia a Joventut el desembre de 1902 que “es d’ell potser l’obra més humil, y tot perque s’aparta de son ambient”. Una altra prova d’escassa sort de la novel·la és que no ha estat objecte de cap nova edició a diferència de les altres novel·les de Bosch com són L’hereu Noradell (1889), Montalba (1891) i Lena (1893), reeditades al llarg del segle passat. Cal tenir present que el retret principal de la crítica envers L’hereu Subirà rau en el fet que Bosch s’havia allunyat dels ambients rurals que tan bé coneixia i que reflectia amb propietat tant a L’hereu Noradell com als reculls de narracions que havia publicat anteriorment.

La nostra comunicació proposa, en definitiva, una lectura de L’hereu Subirà, la novel·la en què Bosch intenta oferir al lector, a través del personatge principal, Ramon Subirà, un retrat de l’alta societat barcelonina de les darreres dècades del segle xix. No en va l’autor en el pròleg afirmava que “he volgut eixa vegada deixar de pintar la vida rural per ficarme en la vida de ciutat. No deixa d’ésser atreviment; jo home de camp, descriure costums de la societat barcelonina”. En el mateix escrit assenyalava els models de la novel·la (“mos amichs Oller y Vilanova”) i l’objectiu d’escriure-la (“los vicis, virtuts, flaquesas, passions, riquesas y miserias, se han de cercar en las costums socials de gran ciutats”). Per tot plegat, malgrat la visió negativa de la crítica a què hem fet referència, creiem que L’hereu Noradell mostra, des de la perspectiva actual, una sèrie d’elements (els ambients en què transcorre el teixit argumental, la tipologia dels personatges, la visió del cosmopolitisme...) que el fan summament interessant i, per tant, digne d’una major fortuna de la que ha gaudit fins avui.

Tornar a llistat de comunicacions »

Compartir en twitter Compartir en facebook
Generalitat de Catalunya - Departament de Cultura
Ministerio de Cultura
Espais escrits
Unnim