La «caritat» de Verdaguer més enllà de Caritat

En aquesta comunicació revisarem tres fets d’índole diversa i tres respostes poètiques de Verdaguer, que es van dur a terme els darrers deu anys de la vida del poeta i són una mostra de «caritat», com ho va ser també «A les víctimes del Basar de la Caritat» de maig de 1897 que Justí Pepratx traduí o ho havia estat, sens dubte, el llibre Caritat de 1885.

Així veurem com col·labora, com molts altres escriptors i artistes del moment, en un volum aparegut a Madrid el 1896 titulat Limosna i subtitulat «álbum literario-artístico [...] publicado por iniciativa de D. Baltasar Champsaur, con el fin de socorrer a las familias de las víctimas de la catástofre ocurrida en la ciudad de Palma de Mallorca el día 25 de noviembre de 1895».

També participa en la crida d’autògrafs que féu Víctor Balaguer el 1898, en intentar reunir i publicar per recollir diners per als damnificats dels aiguats del Prat. Fou un projecte que no s’arribà a realitzar i els originals quedaren en dipòsit a la Biblioteca de Vilanova i la Geltrú. El poeta hi envià la composició «In domum Domini» que formà part del llibre pòstum Al Cel.

Finalment, el 1901 Verdaguer col·labora amb la seva producció poètica per recollir diners per a obres de beneficència, a petició del president del Centro Artesano de Vilanova i la Geltrú. Se solia fer com a costum dins el carnaval vilanoví de dedicar una de les cavalcades per a acció benèfica i sembla que s’editaven els versos. En aquesta ocasió, el poeta hi envia una tria de poemes, entre els quals «Pobres i rics» –que fou la primera composició del llibre pòstum Los pobres– o una estrofa de «Caritat» de Veus del Bon Pastor.

Es tracta de tres accions puntuals en què Verdaguer dóna desinteressadament la seva poesia per tal que serveixi «per los que patexen».

Tornar a llistat de comunicacions »

Compartir en twitter Compartir en facebook
Generalitat de Catalunya - Departament de Cultura
Ministerio de Cultura
Espais escrits
Unnim