Comentaris al poema del llibre Caritat: Lo Bruel. Tradiciķ.

De sempre Verdaguer potser per influència de l’ideari romàntic, de la literatura renaixentista, va demostrar interés per la cultura popular i el folklore català, el coneixement detallat de la història i de la geografía del país. Aquesta atracció és pot rastrejar en la seva prosa i també en la poesia on hi sovintegen rondalles, llegendes, refranys, proses de viatge, reelaboracions de mites populars. Ja de molt jove s’interessà per la recollida de cançons populars, dites i tradicions, etc., troballes que incorpora a la seva obra des de diversos registres. En el volum Caritat (1885), que avui ens ocupa, i no és l’únic, hi ha diversos poemes que obeeixen a aquesta recreació de motius historicopopulars. En aquesta avinentesa, analitzo el poema Lo Bruel, que duu el subtítol de Tradició, elaborat a partir d’una llegenda medieval, encara viva a la vila de Castelló d’Empúries, sobre la qual uns anys més tard, Fages de Climent n’escriuria una obra de teatre històric El Bruel (1928).

Tornar a llistat de comunicacions »

Compartir en twitter Compartir en facebook
Generalitat de Catalunya - Departament de Cultura
Ministerio de Cultura
Espais escrits
Unnim