Notes sobre algunes versions castellanes d’ĢAmor de mareģ

D’entrada, cal precisar que segurament ni Bartrina, ni Verdaguer coneixien l’autor de la llegenda maternal ja que la primera versió en prosa del tema, publicada a Le Gaulois, va aparèixer signada amb pseudònim i va ser Albert Savine qui, amb posterioritat i per la seva natural coneixença de la literatura francesa, va identificar-ne l’autor.

També sembla que l’origen de la llegenda no és d’origen bretó sinó que procedeix de terres àrabs.

La circulació del poema, arran de la mort de Bartrina, va quedar circumscrita als dominis lingüístics catalans i no va ser fins després de la publicació del llibre Caritat que va passar als països americans, on, amb llacunes que de moment són difícils d’omplir totalment, arriba fins els nostres dies, amb una gran repercussió territorial. Les versions procedeixen de la primera traducció apareguda a Mèxic, i encara que mantenen el tema són tractades amb total llibertat i sense fer constar l’origen.

Tornar a llistat de comunicacions »

Compartir en twitter Compartir en facebook
Generalitat de Catalunya - Departament de Cultura
Ministerio de Cultura
Espais escrits
Unnim