Maria Gayón, marquesa de Comillas i Sor Eulàlia Anzizu, monja de Pedralbes. Dos somnis i una realitat en l’imaginari verdaguerià a propòsit de la caritat

Una carta que en el seu moment fou polèmica, datada de febrer de 1893, i que Verdaguer va adreçar a la marquesa de Comillas, Maria Gayón, així com dos poemes del llibre Roser de tot l’any. Dietari de pensaments religiosos (1893) dedicats a la monja de Pedralbes Eulàlia Anzizu, donen pistes sobre una concepció verdagueriana de la caritat que es situa en la mateixa perspectiva religiosa radical que va adoptar cap a la dècada dels anys noranta. Si bé ja coneixíem la figura d’Eulàlia Anzizu i el que representava per a Jacint Verdaguer a través d’estudis crítics publicats (vegeu Anuari Verdaguer 2002 i Anuari Verdaguer 2005), en canvi, ha restat gairebé inèdita als ulls de la crítica la relació del poeta amb Maria Gayón, marquesa de Comillas, tant des de la perspectiva religiosa com literària. Si a propòsit de la caritat, la monja Anzizu —cosina d’Eusebi Güell— va satisfer les expectatives de Jacint Verdaguer posicionant-se fermament en la pobresa franciscana, caldrà veure —i aquest és el principal objectiu d’aquesta comunicació— quina fou la resposta de Maria Gayón, aristòcrata instal·lada en un model de vida privilegiat, enfront de les expectatives que el poeta s’’havia fet d’ella, o almenys “havia somiat” respecte a la caritat.

Tornar a llistat de comunicacions »

Compartir en twitter Compartir en facebook
Generalitat de Catalunya - Departament de Cultura
Ministerio de Cultura
Espais escrits
Unnim