Jacint Verdaguer i Sant Joseph de la Gare de Perpinyà: Novament «Als catalans del Rosselló»

Com és sabut, un dels camins de difusió de l’obra verdagueriana a França fou la dels ambients intel·lectuals catòlics. A la Catalunya del Nord, d’aquests cercles, cal destacar especialment uns noms, tots ells traductors: Tolrà de Bordas, Agustí Vassal, Joan Baptista Blazy i, en especial, Justí Pépratx (Ceret, 1828 – Perpinyà, 1901), pare de la Renaixença nord-catalana i amic de Verdaguer, i un dels seus suports més decidits durant l’època de la crisi personal del poeta.

De la relació de Verdaguer amb els nord-catalans en resta un vast material epistolar, així com gran quantitat de traduccions al francès d’obres verdaguerianes. Ultra això, també cal fer esment d’altres testimonis de la presència de Verdaguer a la Catalunya del nord dels Pirineus. A més de la placa a la façana de la casa de Perpinyà on vivia Justí Pepratx i on s’allotjava Verdaguer durant les seves estades perpinyanenques, també queda com a record del poeta la imatge de l’“Infant-Jesus de Praga” que es troba a la capella de Santa Teresa d’Àvila a l’església de Saint Joseph de la Gare [Sant Josep de l’Estació] de Perpinyà.

El desembre de 1883, per primera vegada, es donà notícia a la Semaine Religieuse du Diocèse de Perpignan del projecte de construcció de l’església de Sant Joseph de Gare a Perpinyà. Durant anys es recaptaren fons amb una subscripció oberta als feligresos fins que, ja el 1893, els treballs de construcció començaren a prendre forma.

Arribats a aquest punt, val la pena fer notar que és en el marc d’aquest projecte on pren forma la idea de Justí Pépratx d’utilitzar els beneficis obtinguts amb la venta de la traducció francesa de la trilogia verdagueriana Jesús Infant per poder pagar una imatge. El desembre de 1889 el mateix Verdaguer es desplaçà a Perpinyà a beneir l’estàtua i composà, ad hoc, el poema Jesús infant. Als infants del Rosselló.

En definitiva, no era la primera vegada que els fons recaptats amb la venda d’una obra de Verdaguer servien per a finalitats socials. Només cal recordar el cas de Caritat (1885). El propòsit de la comunicació és, doncs, aportar una mica més de llum sobre aquest episodi i presentar i analitzar el poemet que l’escriptor català dedicà als infants del Rosselló, així com la seva traducció francesa; tots dos poc coneguts per ara. 

Tornar a llistat de comunicacions »

Compartir en twitter Compartir en facebook
Generalitat de Catalunya - Departament de Cultura
Ministerio de Cultura
Espais escrits
Unnim