Periodisme, literatura i política a mitjan segle xix: tres escenaris per a la lluita republicana

L’estudi de la conflictivitat social en la Catalunya de mitjan segle xix permet posar en evidència quines són les transformacions profundes que es van esdevenir en aquells moments en el terreny del pensament i, com a conseqüència, en l’àmbit del periodisme, en la militància política, i en la pràctica literària.

Entre les bullangues de principi dels quaranta i la Revolució de Setembre de 1868 el discurs republicà, demòcrata i federalista aglutina al seu entorn un seguit d’escriptors, pensadors i periodistes que mantenen una relació intensa amb conseqüències notables en els terrenys del periodisme, la literatura i la política. En aquest sentit és simptomàtica l’estreta relació que va existir entre Narcís Monturiol, Abdó Terrades, Josep Anselm Clavé i Francesc de Paula Cuello, la qual pot resseguir-se a partir del buidatge de revistes i diaris de l’època —com «La Fraternidad», «El Republicano», l’«Eco de Euterpe» o «La Vanguardia»—, els epistolaris —especialment el de Clavé, conservat i recuperat des de fa poc temps a l’Arxiu Nacional de Catalunya—, i també de la literatura de contingut revolucionari —com «La campana» de Terrades o les obres, algunes inèdites i encara desconegudes, del mateix Clavé.

Aquesta comunicació pretén, en primer lloc, evidenciar de quina manera Monturiol, Terrades, Clavé i Cuello van servir-se del periodisme com a eina destinada a la propaganda política.; en segon lloc, mostrar la incidència directa que la conflictivitat social va tenir en la producció poètica d’algun d’aquests republicans; i, en tercer lloc, palesar que el republicanisme català de mitjan segle xix va servir-se, per a la seva difusió, tant del discurs i l’organització política com del periodisme i la creació literària.

Tornar a llistat de comunicacions »

Compartir en twitter Compartir en facebook
Generalitat de Catalunya - Departament de Cultura
Ministerio de Cultura
Espais escrits
Unnim