Maleīt vedell d’or! La revolta moral de Verdaguer

A partir de la lectura de les obres que van de Caritat (1885) a En defensa pròpia (1897), la comunicació es proposa de resseguir l’evolució que va experimentar la mirada social de Verdaguer durant aquest període. Una evolució que al capdavall va portar el poeta a la ruptura i a l’enfrontament amb els sectors socials que, des del triomf de L’Atlàntida (1878), l’havien utilitzat ideològicament i l’havien enlairat socialment. L’anàlisi se centrarà especialment en els textos poètics i en prosa posteriors a 1893, d’una manera particular en aquells en què l’autor defensa la funció de la caritat com a esmorteïdor de les tensions socials. La hipòtesi inicial és que el context polític i econòmic, l’experiència individual i el propi procés de reflexió van abocar Verdaguer a un estat de rebel·lia que esclataria públicament en les sèries d’articles d’En defensa pròpia. Les seves crítiques contra la hipocresia dels poderosos i la potència manipuladora del diner, el “vedell d’or”, li van fer guanyar moltes simpaties entre els sectors populars. Tanmateix, per més contundent que en siguin les manifestacions literàries, es tracta d’una revolta estrictament moral, que no va comportar el qüestionament de les creences religioses i ideològiques del poeta.

Tornar a llistat de comunicacions »

Compartir en twitter Compartir en facebook
Generalitat de Catalunya - Departament de Cultura
Ministerio de Cultura
Espais escrits
Unnim