Vicissituds i fortuna del monument a Mossčn Cinto Verdaguer de Barcelona

El juny de 1902, dues setmanes després de la mort de Jacint Verdaguer, la Diputació de Barcelona planteja la construcció d'un monument a la ciutat, per subscripció pública, que permeti exaltar la memòria del poeta. Des d'aquell dia i fins a la inauguració, el maig de 1924, el procés de gènesi i construcció es va veure condicionat per les tumultuoses circumstàncies polítiques, socials, econòmiques i artístiques del període. En el recorregut per aquest afer que s'allarga vint anys, tracto especialment dos aspectes: en primer lloc, els avantprojectes sotmesos a concurs, molts d'ells encara arrelats al modernisme bé sigui per l'autoria o pel tractament del tema, tot i haver-se realitzat en un moment en què el noucentisme i la influència de l'art centre-europeu ja eren ben presents a Catalunya; centraré l'atenció en la ideologia i la iconografia d'alguns casos concrets, parant atenció als valors promoguts pel poeta (resumits en “pàtria/fe/amor”) que cada un dels artistes va voler subratllar en el seu disseny;  m'aturaré en el projecte definitiu obra de l'arquitecte Josep Maria Pericas i dels escultors Nicolau Borrell i Miquel i Llucià Oslé, on les noves corrents artístiques són visibles en la morfologia del monument i el tractament decoratiu. En segon lloc, valoro l'interès desvetllat pel monument a partir de 1924, entenent-lo com a dipositari de la memòria de Verdaguer i element urbà que es fon i quasi desapareix en el conjunt de la ciutat.

Tornar a llistat de comunicacions »

Compartir en twitter Compartir en facebook
Generalitat de Catalunya - Departament de Cultura
Ministerio de Cultura
Espais escrits
Unnim