Caritat i literatura, 1871-1899. Discursos sobre la virtut

Una mirada panoràmica a la literatura posterior a 1868 permet d’observar fins a quin punt la caritat hi havia esdevingut un tema recurrent: hi trobem, entre d’altres, tres peces teatrals coetànies a Verdaguer que exhibeixen la paraula ‘caritat’ en el títol: Enveja i caritat, de Joan Manubens i Vidal (1899); Caritat, de Joaquim Riera i Bertran (1872), i La Caritat, de Rossend Arús (1874).

Partint d’aquests i altres casos, podem observar quina era l’aproximació i quina la perspectiva amb què diversos autors, o de manera genèrica la imaginació literària, contemplaven el fenomen de la caritat. En una societat canviant i en plena ebullició, no podia passar per alt el problema –sempre existent– de la ubicació social d’un grup, els pobres, objecte d’aquesta virtut cristiana, sovint exclòs de la societat per bé que hi és ben visible.

Caritat, el recull de poemes verdaguerians l’aniversari del qual fa de pretext d’aquest VIII Col·loqui, serveix de punt de partida per a aquesta aproximació literària d’un fenomen de caràcter sociològic. En l’horitzó de la Caritat verdagueriana, doncs, proposem de traçar, a la llum de les obres esmentades més amunt, entre d’altres, la importància i el tractament que la caritat rebé a la segona meitat del segle xix, alhora que d’observar les aproximacions al pauperisme i al conflicte social que se’n deriva. 

Tornar a llistat de comunicacions »

Compartir en twitter Compartir en facebook
Generalitat de Catalunya - Departament de Cultura
Ministerio de Cultura
Espais escrits
Unnim