Filantropia i caritat. Les arts i el conflicte social entre 1885-1897

Des d’un enfocament afí a la història de la cultura, algunes de les qüestions a considerar en aquesta ponència giren entorn al punt de vista adoptat pels artistes i les imatges que tenen a veure amb les lluites socials i els antagonismes de la fi del segle xix a Barcelona. El període tractat abraça des de 1876 fins a 1897, un context d’inici anomenat significativament per Narcís Oller com a la febre d’or, quan Verdaguer escrivia l’Oda a Barcelona i el llibre Caritat, que s’endinsa en una forta crisi econòmica a la dècada 1887-1897.L’objectiu fonamental és abordar quines van ser les tendències generals de la producció artística i analitzar determinades sèries d’imatges que tenen a veure amb la Zeitgeist o “esperit de l’època” en una Barcelona que era coneguda arreu com a la “Ciutat de les Bombes”. Situarem les diverses visions artístiques dels fets que tenen a veure amb les actituds o els posicionaments dels creadors davant del conflicte social. En aquell moment, les opcions més evasionistes s’enfronten a una realitat paradoxal. Perquè, tal com defensava el crític Raimon Casellas, l’art pot esdevenir el resultat de la subjectivitat i la realitat, on la funció de l’artista és plasmar la violència d’aquest contacte i posar de manifest la contradicció. No obstant, per a d’altres, l’art és un instrument d’educació cristiana i d’evangelització d’aquella Catalunya que, parafrasejant el bisbe Torras i Bages, serà cristiana o no serà. És en aquest marc on, de fet, la filantropia i la caritat són dues cares envers maneres diferents de crear i actuar, que convé situar en els debats de les representacions visuals finiseculars, tot analitzant els exemples significatius en pro de l’acció per la justícia social o els que opten per una visió que podríem anomenar de “misericòrdia expiatòria”.

Tornar a llistat de ponències »

Compartir en twitter Compartir en facebook
Generalitat de Catalunya - Departament de Cultura
Ministerio de Cultura
Espais escrits
Unnim