Verdaguer: de la dolįa caritat a la rōnega pobresa

La pobresa constitueix en Verdaguer un referent tan “ric” com ho és caritat. Partint de la caritat com a virtut teologal, passant per la caritat-almoina als pobres i arribant a la pobresa real, elevada a signe de distinció divina, el recorregut de Verdaguer es reflecteix a la seva obra a partir dels llibres Lo somni de Sant Joan de 1881-1887 i Caritat de 1885 fins al recull inacabat Los pobres, pòstum, escrit els darrers anys (1900-1902), i format per quinze poesies que, segons el seu editor Ramon Pinyol, «se centren, d’una manera directa o indirecta, en la caritat i la pobresa». Entremig l’any 1895 l’expulsió de l’empresa Comillas, la pèrdua dels emoluments de clergue súbdit del bisbe de Vic i l’embargament de tots els s! eus béns, fins i tot dels drets d’autor, aboquen el poeta a la pobresa extrema que només coneixia com a almoiner o professional de la beneficència. Aquell any publica el poema Sant Francesc i el següent el recull de poesies Flors del Calvari que marquen el punt culminant de l’ascensió del poeta vers la pobresa mística. 

Tornar a llistat de ponències »

Compartir en twitter Compartir en facebook
Generalitat de Catalunya - Departament de Cultura
Ministerio de Cultura
Espais escrits
Unnim